La Charo em fot el lloc de 15 i jo a la banda

Els entrenos desde la banda es viuen d'una altra manera, sobretot quan tens una càmera de fotos.

Només arribar (és que vaig arribar tard), la Vero va i ensopega amb el con blau. El rugbi és tan perillós, com que hi ha cons blaus per terra!!!!!

Total, que es va tòrcer el turmell i, mira, l'esquinç ja el té, això no li treu ningú (si les altres coses de la vida fossin tan segures...).

Aquí la podeu veure donant més llàstima que un gos abandonat sota la puja. Esperem que es recuperi aviat.


Arriba però, el moment estel·lar, ve la Miriam i la Vero ja fa més bona cara. La Miriam ha vigut a acomiadar-se

...però no és un adéu per sempre tan sols per un instant perquè qualsevol nit pot sortir el sol...

Ups, crec que he barrejat cançons cumbes. Serà perque la Miriam és un sol i brilla molt?,... o son el reflectants de la jaqueta?


I una estona més tard, descobreixo que Déu existeix i fa justícia. La davantera, tota la davantera, ha trepitjat a la trepitjadora oficial que ens té martiritzades a totes.

No ha estat venjança, ha estat càstig diví. Germanes cantem ben fort: Al·leluia, al·leluia...


I de camí al cotxe la Chin ens fa una demostració de la seva tècnica hamster de menjar xuxes. La foto és força explícita.


Fins al proper entreno.