dimarts, d’abril 24, 2007

Feijoada

Aquest cap de setmana l'Helena m'ha convidat a una feijoada que ha organitzat a ca seva.

Per entendre'ns, feijoada es podria traduir com a "fesolada". És un plat típic del Brasil i és com una escudella feta de mongetes (o fesols) negres i carn de porc.

Aquest plat ve de l'època dels esclaus. Els donaven les pitjors parts del porc: els peus, l'orella, el morro, la cua,... i a partir d'això i les mongetes en feien la feijoada.

Tot el conjunt queda de color negre degut a les mongetes, però quan mossegues un troç de carn el color de dins és el que es suposa que ha de ser.



Acompanyant la feijoada: farofa, couve, arròs i taronja (per l'escorbut, és clar).

La farofa és farina de mandioca i anava barrejada amb una arrel que no recordo com es diu, però que n'hi havia un tipus de verinosa i un tipus que no. Crec que la varietat que ens va oferir l'Helena era la no verinosa.



El couve és com una col i es menja fregida.


La gràcia està en posar totes les coses al mateix plat, inclús la taronja, i a jalar. Quan has acabat repeteixes, i així fins que no puguis més.

Estava tot boníssim i jo em vaig menjar dos plats enormes amb tot.

Més tard, quan la feijoada ja començava a baixar, tastarem la goibada. Un dolç fet a partir de la guaiaba que estava super bo.


Sembla el codony que el monitors ens volien fer menjar a les colònies quan érem petits, però no us deixeu enganyar, aquest està molt més bo.

dimarts, d’abril 17, 2007

Més i més grans

El pollets d'àguila perdiguera no paren de créixer.

El més dominant és el de plomes més fosques, en primer pla en el vídeo. L'altre fa cara de resignació quan el seu germà el molesta.

Just abans d'aquesta presa estaven tots dos dormint com angelets, l'un al costat de l'altre. El més trapella s'ha despertat i ha començat a molestar al petit, que se n'ha anat, finalment, a l'altra punta del niu.

I ara, a rentar-se.